INCREÏBLE INDIA

Malgrat ser un país amb una economia en procés de desenvolupament , del grup dels anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, "China" i Sudàfrica) avui he comprovat que Índia no ha canviat gens en els 9 anys que han passat des de la meva darrera estada. Hem agafat la carretera per anar a Kamchipuram, la ciutat dels mil temples, i en les dues hores del trajecte ja he pogut copsar bastant bé la realitat actual del país. 

Quantitat de gent malvivint pels pobles i camps. Clavegueres a cel obert. Brutícia d'anys en places i carrers. Nostre guia diu que el turistes només mirem aquesta cara d'Índia, en el meu cas és mentida, però realment crida molt l'atenció el fort contrast amb Europa.

El tràfic és endimoniat. Conduir per Índia és com jugar a la Playstation, salvant obstacles sobre la marxa. En fi, un desastre que hom no sabria per a on començar a endreçar. Com diu la propaganda, Increïble Índia!

Ara bé, el país atrau sobre manera i no defrauda cap expectativa perquè mai saps el que et pots trobar dos passos més enllà. Avui he volgut fer una foto a un nen quasi despullat. En un moment en tenia a 9 o 10 al seu costat. 

Quan he ficat la ma a la butxaca per donar-lis uns Smint sense sucre, s'ha desatat la bogeria, desenes de nens han sortit de sota les pedres, se m'han tirat a sobre, i jo sort he tingut de sortir il·lès. De caramels no m'ha quedat ni la capsa i això que portava 50.

La diferència més gran que he trobat respecte al nord és que aquí no van arribar ni musulmans ni mongols i per tant perduren els antics temples fundamentals, que en el nord van ser destruïts per edificar mesquites. A Tamil Nadu la població és 100% hinduista. Les construccions són espectaculars i úniques al món.

Per cert, m'he portat una bona sorpresa al sentir parlar malament de Gandhi a més d'un indi. Us explico, al dividir-se el país i formar-se Pakistan, mentre els islamistes van expulsar del seu territori a tothom que no fos musulmà, Gandhi no va voler fer el mateix a l’Índia, a on van poder quedar-se tots els islamistes que van voler. Ara, s'atribueix a aquesta polèmica decisió les continues friccions religioses que assolen el país.

Avui ha estat un dia molt maco. Primer hem visitat el temple de Brihadeshwara, que és Patrimoni de la Humanitat. És magnífic.

 Desprès hem seguit fins a Trichy a on hem passejat per uns mercadets que riu-te’n del Camden de Londres. Una passada d'ambient i gent. He filmat i crec que ha quedat molt be (Aquí teniu l’enllaç http://youtu.be/nClkAzVFngk ). A més a la gent li agrada que els gravis i els hi facis fotos i et criden i es posen davant la càmera. Molt divertit.

A l'inrevés que al triangle del Nord (Delhi, Agra i Jaipur), al sud no hi han quasi turistes, pràcticament som els únics estrangers i es clar es nota molt que som guiris. Moltes noies demanen fotografiar-se amb nosaltres. Som una atracció per a la gent.

Demà es la festa del Diwali i és costum que tothom estreni roba. Total que els carrers i botigues estan plens com el Portal de l'Àngel abans de Nadal. Molt d'ambient i tothom irradiant felicitat. Bé me'n vaig a dormir.

Us volia explicar que he tingut un merder important. Resulta que el guia es molt bo i el xofer també, però que passa, que el xofer no sap parlar hindú ni tampoc anglès. Només parla tamil, que pel cas es com si a Espanya el xofer nomes parlés i entengués el vasc. Imagina't l’embolic que es forma quan un vol quedar amb l’altra en un lloc i una hora concreta. Impossible. Jo pensava que a Índia tothom parlava hindú i no, hi han 17 llengües regionals i centenars de dialectes. A Tamil Nadu tothom parla tamil però hindú una minoria.

Avui sortim per la nit per anar a un temple i quan érem al costat, el guia ens diu que baixem, però de mentre el xofer arrenca a tota pastilla i quan aconsegueix que pari ja estàvem a un quilòmetre! De tota manera caminar fins el temple ha estat tota una experiència, passant per carrers per on no van mai els turistes. Tothom saludant i volent fer-se fotos amb nosaltres. De tornada a l'autocar, li dic amb senyals al xofer que li tallaré el coll i l'home acollonit.

Tema de l'idioma solucionat! Imagina't la situació. Un xofer, l'ajudant del xofer, el guia, el guia local que cada dia canvia i ara un traductor que gentilment ens ha posat Catai. Total 5 persones per cuidar d'un grup de 8 turistes. Increïble India!!!

Una cosa que crida l'atenció és la quantitat d'homes que trobes orinant als carrers. 

Kochi o Cochín és molt interessant de visitar. El sistema de xarxes xineses per pescar no crec que sigui molt efectiu però és un reclam segur pel turista.

I quina millor manera de passar un matí que jugant al cricket al carrer.

Al vespre, és obligat assistir a una representació de kathakali. Es un teatre molt estrany però original i únic al món. Només per veure les hores que es passen maquillant-se ja val la pena.

Encara que sembli mentida, més de dos milions de passatgers utilitzen cada dia l'Estació Victòria de Bombai per als seus desplaçaments.  Diuen que és l'estació més concorreguda de tota Àsia i per la gentada que vaig trobar ho puc corroborar. L'edifici gòtic és una exuberant amalgama d'estils victorià, hindú i islàmic. No us la perdeu!

A Bombai conviu gent dormint al carrer, amb alguns dels milionaris més acabalats del món. El contrast fa mal al cor. En fi, acabem el dia sopant al Leopold Café, on hindús i guiris comparteixen espai i és fàcil entablar conversa.

Sempre dic que un viatge dona per fruir durant molt de temps, i si el viatge és a l'Índia encara hi ha més motiu per pensar així. Recopilant l'àlbum de fotografies del viatge, arriben de nou al meu cervell les sensacions, els sorolls, els colors, els sabors, les olors, de la gent, dels carrers, dels mercats, dels temples, del menjar... en fi, vivències que m'acompanyaran de per vida.

He penjat a Google fotos un recull de fotografies que volen expressar el que vaig viure aquells dies:  https://goo.gl/photos/j7DHiFYs9dNdUfZLA

També uns vídeos amb les imatges que vaig captar dels ritus als temples i els mercats que vam visitar, coses que una foto no pot expressar de manera fefaent  Els pots veure a la llista de reproducció d'Àsia del meu canal de Youtube: http://www.youtube.com/user/JUANDEMONDRI

Torno a ser a Barcelona i ja somio en tornar a recórrer aquest meravellós país, que en té el cor encisat.

RECORRENT ISLÀNDIA

14 de juliol de 2012.- Acabo d’arribar a Islàndia. El vol ha estat molt bo, malgrat els 30 minuts de retard i les 4 hores de durada. L’avió d’Air Iceland era bastant ample i he dormit una bona estona. Ben entrada la matinada hem arribat a l’hotel Klopp Center a Reykjavik. L’habitació dona just a una plaça on es reuneix la joventut alternativa de la capital a escoltar música, emborratxar-se i lligar. En ser dissabte i no fer-se fosc en tota la nit, el guirigall ha durat fins ben tocades les 5 de la matinada. Sort que no tinc problemes per dormir!

15 de juliol.- El dia ha sortit nuvolat però agradable. No feia fred perquè el clima és molt sec. Només sortir de la ciutat et trobes amb muntanyes pelades, camps de lava i a penes cases. Per la carretera anàvem sols. Hem començat a veure brolladors d'aigua bullent (A més de 100 graus!), cascades, cavalls salvatges, ovelles i espectaculars fiords. 

Hem anat a la cascada Barnafoss (foss significa cascada) que malgrat el nom no esta dedicada a Barcelona, i després, hem visitat el parc nacional de Pingvellir, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. I que té d'interessant aquest parc? Doncs a part de ser un lloc històric, una cosa ben curiosa: Què es troba just al límit de les plaques tectòniques d'Europa i Amèrica del Nord. Plaques que actualment es van separant uns 18mm cada any, motiu que provoca terratrèmols, erupcions volcàniques, etc. Aquest límit està ubicat als oceans però també passa per l'illa d’Islàndia i aquí es pot apreciar a simple vista.

El camí habilitat per als visitants circula per una immensa fosa causada per aquesta separació, tota plena de fissures a la roca que van canviant per moments. Tant es així que la passarel·la de fusta per on va la gent ha quedat inutilitzada perquè s'ha obert un gran esvoranc que ha obligat a tancar el pas. Doncs be, jo he estat allà a la frontera geològica d'Europa i EEUU i es clar vaig voler deixar constància amb una foto escaient i quin lloc millor on fer-la? Doncs dins d'una escletxa recent formada, recolzant els peus en una pedra i sense res més per sota meu. Ningú més em va seguir, ves tu quina gent més dessaborida. 

 Si només s’havia de saltar una tanca de seguretat! A veure si us agrada la foto.

Per dinar hem parat a una benzinera enmig del no res. Servien hamburgueses i salmó. Han trigat la tira a servir-nos i és que 19 persones aquí són multitud. Jo deia, aquesta cuinera a McDonalds no dura ni un dia. En tota Islàndia, que es de gran com Andalusia hi viuen 300.000 persones! i la segona ciutat del país en té 17000! Ara som a Reykholt, un poblet de 4 cases. Té una capella de fusta que sembla de pel·lícula, hem entrat i fins i tot hem tocat l'orgue. Ara m'esperen a sopar, tenim salmó marinat i xai, que segons els islandesos és el millor del món. El Fosshotel és bastant espartà, però pel poc que ens hi estarem ja està bé, a més és l’únic hotel en km. a la rodona.  El grup molt bé i ben avingut, ja ens anem coneixent tots plegats.

16 de juliol.- Avui hem recorregut la península de Snaefellsnes amb un temps fantàstic. Bella i solitària i amb la glacera Snæfellsjökull sempre de fons. Aquests indrets són els que escollí Juli Verne per viatjar al centre de la terra. No m’estranya. 

17 de juliol.- Snaedis, la nostra guia no para d'explicar-nos sagues i històries de la mitologia islandesa, que fan llegir als nens a les escoles. Les escoltem al·lucinats perquè totes totes són extremadament violentes. Per exemple, la d'un home que s'enfada amb la seva mainadera i la persegueix amb una destral a la ma, ella s'escapa nedant pel fiord i ell llença la destral i li parteix el cap. Edificant oi!? Doncs aquesta és poc sanguinària. Una altra explica amb pels i senyals la vida de l’assassí en sèrie més prolífic del país. Acollia viatgers a la seva granja els matava i es quedava amb les seves pertinences. Va declarar que havia matat a 9 però es sospita que van ser molts més. 

Una de molt instructiva relata la vida del poeta més estimat del país. Això si, teniu un caràcter una mica violent però es veu que els seus poemes són boníssims. A primària ja va matar a un company de classe en una disputa i així va seguir tota la vida. De jove va matar a una altra i va ser condemnat a la foguera. La darrera nit va escriure un poema i va demanar llegir-lo abans de ser ajusticiat. Tant li va arribar al cor al jutge que li perdonà la vida i el va deixar lliure! Li haurien d'haver donat el Nobel! I més, la d'un granger que va oferir casar-se amb la seva filla a qui li fes un camí pel camp de lava que rodejava la seva granja. Un suec gran i fort es va prestar. quan va acabar el va invitar a prendre una sauna a casa seva. El va tancar i va prendre foc a l'habitacle matant-lo. Un altra, relata l'historia d'un pare que poc abans de morir es va enfadar amb el seu fill. Total que va agafar dos servents per a que portessin a dalt d'una muntanya un sac amb totes les monedes d'or de la família. Allà va fer que les enterressin i desprès els va matar perquè no expliquessin on eren amagades. 

Al poc va morir i del tresor mai més s'ha sabut res.També ens ha explicat dues de fantasmes molt reals. Ideals per contar-les als nens abans d'anar a dormir i d'altres tant o més terrorífiques. I això que només portem dos dies de viatge. Aquesta guia promet i mooolt. 

Total que no m'ha quedat més remei que anar a la biblioteca i comprar un llibre en castellà a on estan recollides aquestes i d'altres històries com les que porten els suggestius títols de: Mi madre en el redil. ¡Devuélveme mi hueso! El fantasma y la caja de caudales. Los brujos de las islas Vestman. El fantasma de Irafell. La escuela Negra. El silbato del diablo. Suerte, Dios, que no te alcanzo. Mátalo mientras lo tenga en la nariz... Segur que els meus nets les escoltaran amb gran atenció i els ulls ben oberts abans d'anar a dormir!!!

Al vespre, he sortit a donar un vol per Akureyri, la segona ciutat més gran del país. Després de dormir en tants paratges deserts s’havia d’aprofitar per anar de marxa. Desil·lusió. Com és dimarts tots els pubs i bars estan tancats. Aquí la gent s’emborratxa el cap de setmana i la resta no surt només que per anar a treballar. Sort que és estiu, l’hivern ni me’l puc imaginar! Al final he fet dos nous amics. Ens hem fet una foto plegats per recordar la trobada.

18 de juliol.- Avui hem voltat tot el dia fent uns 200 km, molts per pistes de terra. Hem visitat dues cascades impressionants i un parc geològic. També hem anat a albirar balenes durant tres hores.

Hem vist 7 o 8 però amb poca sort, perquè cap ha sortit prop del nostre vaixell, de tota manera les he pogut filmar força bé com s'enfonsaven aixecant la cua. Sort que m'he pres una biodramina perquè Déu n'hi do com es movia el vaixell. Donaven un monos de neoprè. Jo al port ja me'l he ficat mentre la resta del grup es reia de mi, però no havia passat ni mig hora i tothom també se l'havia posat, i és que l'experiència és un grau! 

La cascada de Godafoss com totes les que hem visitat és tremenda, ampla, amb una força brutal i molta aigua. Espectacular! També hem tingut temps per escoltar una altra saga islandesa, aquesta tractava de l’assassinat d'una colla de mariners bascos que anaven de pas cap a Groenlàndia a caçar balenes. Com de costum molt romàntica! Segur que aquí les noveles d'Stephen King les trobarien beneites. En fi, me'n vaig a dormir que demà ens espera un altre dia dens. Ja veuré que somiaré.

19 de juliol.- Avui ha estat un dia atapeït de caminades per diferents llocs al voltant del llac Myvatn, a més durant tot el dia no ha parat de plovisquejar. Hem recorregut camps de lava, fumaroles de fang bullint a 150º, hem pujat a diferents volcans i tot enmig d'uns paratges apocalíptics amb fum sortint per tot arreu, provocat per les moltes erupcions a la zona. Realment fantasmagòric però atractiu alhora. Decididament sembla que estigui visitant un altre planeta, no conec res semblant a la Terra. 

També ens hem tornat a trobar amb les esquerdes entre les plaques tectòniques. Hem finalitzat el dia banyant-nos a una llacuna d'aigues geotermals i fent una estona de sauna que ens ha deixat més que relaxats. Sort perquè he acabat baldat. 

20 de juliol.- Avui ens hem dirigit cap el sud del país, canviant del tot els paratges al nostre voltant, primer desert i després molts fiords envoltats sempre per boira. Ha estat un dia més descansat amb bastant autocar i només una excursió d'hora i mitja fins a una cascada. Renoi quantes cascades té aquest país!

21 de juliol.- Aquí no ha parat de ploure des de ahir, amb un cel tapat i boira espessa. Hem fet una excursió en moto per la glacera de Vatnajökull plovent a dojo. Tot i que ens han donat un equip de neoprè i casc he quedat xop fins els calçotets. Ara, he de reconèixer que m'ho he passat pipa, portant la moto a tope (40 km. no us penseu)  per la neu. 

22 de juliol. De bon matí he anat a navegar entre icebergs a la llacuna de Jökulsárlón. Després, he pensat que com a bon "dominguero", diumenge cal anar a la platja, peti qui peti i s'estigui a on s'estigui. Per cert, us agrada el nou Meyba que m'he comprat de rebaixes? 

El paisatge segueix desolat, misteriós i captivador. Hem recorregut la falda del volcà Hekla, sempre envoltat de núvols, mentre ens explicaven terribles històries de les moltes erupcions que ha tingut i per les que se’l coneix com La Porta de l’Infern. 

Després hem recorregut la tempestuosa costa de  Kirkjufjara amb ple temporal.

Als penya-segats de Dyrhólaey ens hem trobat amb els simpàtics frarets atlàntics. I pensar que els islandesos se'ls mengen!

23 de juliol.- Avui hem visitat dos dels plats forts de l’illa. La cascada Gullgoss, la cascada dels déus i l’àrea termal de Geysir, que dona nom a tots els guèisers del món. 

Però deixeu-me que us faci cinc cèntims del nostre xòfer Finnur. És un personatge eclèctic, el més semblant a l’Obelix que us pugueu trobar sobre la terra. Alt i gran com el Goliat que acompanyava sempre a l’heroi de la meva infància, el Capitán Trueno. Doncs bé, a part de xòfer, Finnur és diaca de la seva església, fotografia tot el que troba, toca l’orgue com els àngels i compon poesies en les estones lliures. Poesies que deixa amagades prop d’on troba la inspiració per escriure-les. Avui en visitar la catedral de Skalholt, s’ha dirigit a l’orgue i s’ha posat a tocar. Tot un personatge.

24 de juliol.- Avui a la fi hem vist el sol, això si amb un fred polar però al menys és més suportable. Això s'acaba. El pitjor és que sense cangur em trobaré despullat! Com a regal de comiat he anat a banyar-me a la Llacuna Blava, que està situada enmig d’un camp de lava negre com el carbó. Malgrat un nom tant romàntic, en realitat està formada per l’aigua que s’utilitza per escalfar una futurista planta geotèrmica. L’aigua té un to blau lletós i està a uns 38º. Té moltes algues, minerals i un fi fang blanc que et deixa la pell com la d’un nadó. El moment més divertit ha estat a les dutxes. En entrar he vist una immensa mola de carn amb un cul descomunal sota una dutxa. He pensat, segur que és Finnur i és clar era ell!  

Adéu-siau Islàndia, ni boix em quedaria a passar l'hivern però et recordaré tota la vida.