Malgrat ser
un país amb una economia en procés de desenvolupament , del grup dels anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, "China" i Sudàfrica) avui he comprovat que Índia no ha canviat gens en els 9
anys que han passat des de la meva darrera estada. Hem agafat la carretera per anar a
Kamchipuram, la ciutat dels mil temples, i en les dues hores del trajecte ja he
pogut copsar bastant bé la realitat actual del país.
Quantitat de gent malvivint pels pobles i camps. Clavegueres a cel obert. Brutícia d'anys en places i carrers. Nostre guia diu que el turistes només mirem aquesta cara d'Índia, en el meu cas és mentida, però realment crida molt l'atenció el fort contrast amb Europa.
Quantitat de gent malvivint pels pobles i camps. Clavegueres a cel obert. Brutícia d'anys en places i carrers. Nostre guia diu que el turistes només mirem aquesta cara d'Índia, en el meu cas és mentida, però realment crida molt l'atenció el fort contrast amb Europa.
El tràfic és endimoniat. Conduir per Índia és com jugar a la Playstation, salvant obstacles sobre la
marxa. En fi, un desastre que hom no sabria per a on començar a endreçar. Com
diu la propaganda, Increïble Índia!
Ara bé, el
país atrau sobre manera i no defrauda cap expectativa perquè mai saps el que et
pots trobar dos passos més enllà. Avui he volgut fer una foto a un nen quasi
despullat. En un moment en tenia a 9 o 10 al seu costat.
Quan he ficat la ma a la butxaca per donar-lis uns Smint sense sucre, s'ha desatat la bogeria, desenes de nens han sortit de sota les pedres, se m'han tirat a sobre, i jo sort he tingut de sortir il·lès. De caramels no m'ha quedat ni la capsa i això que portava 50.
Quan he ficat la ma a la butxaca per donar-lis uns Smint sense sucre, s'ha desatat la bogeria, desenes de nens han sortit de sota les pedres, se m'han tirat a sobre, i jo sort he tingut de sortir il·lès. De caramels no m'ha quedat ni la capsa i això que portava 50.
La diferència
més gran que he trobat respecte al nord és que aquí no van arribar ni
musulmans ni mongols i per tant perduren els antics temples fundamentals, que en el nord van ser destruïts per edificar mesquites. A Tamil Nadu la població és 100% hinduista. Les construccions són espectaculars i úniques al món.
Per cert, m'he portat una bona sorpresa al sentir parlar malament de Gandhi a més d'un indi. Us
explico, al dividir-se el país i formar-se Pakistan, mentre els islamistes van
expulsar del seu territori a tothom que no fos musulmà, Gandhi no va voler fer
el mateix a l’Índia, a on van poder quedar-se tots els islamistes que van
voler. Ara, s'atribueix a aquesta polèmica decisió les continues friccions
religioses que assolen el país.
Avui ha estat
un dia molt maco. Primer hem visitat el temple de Brihadeshwara, que és
Patrimoni de la Humanitat. És magnífic.
Desprès hem seguit fins a Trichy a on hem passejat per uns mercadets que riu-te’n del Camden de Londres. Una passada d'ambient i gent. He filmat i crec que ha quedat molt be (Aquí teniu l’enllaç http://youtu.be/nClkAzVFngk ). A més a la gent li agrada que els gravis i els hi facis fotos i et criden i es posen davant la càmera. Molt divertit.
Desprès hem seguit fins a Trichy a on hem passejat per uns mercadets que riu-te’n del Camden de Londres. Una passada d'ambient i gent. He filmat i crec que ha quedat molt be (Aquí teniu l’enllaç http://youtu.be/nClkAzVFngk ). A més a la gent li agrada que els gravis i els hi facis fotos i et criden i es posen davant la càmera. Molt divertit.
A l'inrevés que al triangle del Nord (Delhi, Agra i Jaipur), al sud no hi han quasi turistes, pràcticament som els únics estrangers i es clar es nota molt que som guiris. Moltes noies demanen fotografiar-se amb nosaltres. Som una atracció per a la gent.
Demà es la
festa del Diwali i és costum que tothom estreni roba. Total que els carrers i
botigues estan plens com el Portal de l'Àngel abans de Nadal. Molt d'ambient i
tothom irradiant felicitat. Bé me'n vaig a dormir.
Us volia explicar
que he tingut un merder important. Resulta que el guia es molt bo i el xofer també,
però que passa, que el xofer no sap parlar hindú ni tampoc anglès. Només parla
tamil, que pel cas es com si a Espanya el xofer nomes parlés i entengués
el vasc. Imagina't l’embolic que es forma quan un vol quedar amb l’altra
en un lloc i una hora concreta. Impossible. Jo pensava que a Índia tothom
parlava hindú i no, hi han 17 llengües regionals i centenars de dialectes. A
Tamil Nadu tothom parla tamil però hindú una minoria.
Avui sortim
per la nit per anar a un temple i quan érem al costat, el guia ens diu que
baixem, però de mentre el xofer arrenca a tota pastilla i quan aconsegueix que
pari ja estàvem a un quilòmetre! De tota manera caminar fins el temple ha
estat tota una experiència, passant per carrers per on no van mai els turistes.
Tothom saludant i volent fer-se fotos amb nosaltres. De tornada a l'autocar, li
dic amb senyals al xofer que li tallaré el coll i l'home acollonit.
Tema de l'idioma solucionat! Imagina't la situació. Un xofer, l'ajudant del xofer, el
guia, el guia local que cada dia canvia i ara un traductor que gentilment ens
ha posat Catai. Total 5 persones per cuidar d'un grup de 8 turistes. Increïble
India!!!
Una cosa que crida l'atenció és la quantitat d'homes que trobes orinant als carrers.
Kochi o Cochín és molt interessant de visitar. El sistema de xarxes xineses per pescar no crec que sigui molt efectiu però és un reclam segur pel turista.
Al vespre, és obligat assistir a una representació de kathakali. Es un teatre molt estrany però original i únic al món. Només per veure les hores que es passen maquillant-se ja val la pena.
Una cosa que crida l'atenció és la quantitat d'homes que trobes orinant als carrers.
Kochi o Cochín és molt interessant de visitar. El sistema de xarxes xineses per pescar no crec que sigui molt efectiu però és un reclam segur pel turista.
Al vespre, és obligat assistir a una representació de kathakali. Es un teatre molt estrany però original i únic al món. Només per veure les hores que es passen maquillant-se ja val la pena.
Encara que sembli mentida, més de dos milions de passatgers utilitzen cada dia l'Estació Victòria de Bombai per als seus desplaçaments. Diuen que és l'estació més concorreguda de tota Àsia i per la gentada que vaig trobar ho puc corroborar. L'edifici gòtic és una exuberant amalgama d'estils victorià, hindú i islàmic. No us la perdeu!
A Bombai conviu gent dormint al carrer, amb alguns dels milionaris més acabalats del món. El contrast fa mal al cor. En fi, acabem el dia sopant al Leopold Café, on hindús i guiris comparteixen espai i és fàcil entablar conversa.
Sempre dic
que un viatge dona per fruir durant molt de temps, i si el
viatge és a l'Índia encara hi ha més motiu per pensar així.
Recopilant l'àlbum de fotografies del viatge, arriben de nou al meu cervell les
sensacions, els sorolls, els colors, els sabors, les olors, de la gent, dels carrers, dels
mercats, dels temples, del menjar... en fi, vivències que m'acompanyaran de per vida.
He penjat a Google fotos un recull de fotografies que volen expressar el que vaig viure
aquells dies: https://goo.gl/photos/ j7DHiFYs9dNdUfZLA
També uns vídeos amb les imatges que vaig captar dels ritus als temples i els mercats
que vam visitar, coses que una foto no pot expressar de manera fefaent Els pots veure a la llista de reproducció d'Àsia del meu canal de Youtube: http://www.youtube.com/user/JUANDEMONDRI







No hay comentarios:
Publicar un comentario