Així com la selva amazònica és la gran desconeguda del Perú, quan es parla de Kenya poca gent pensa en la seva costa. I això que el litoral tropical de l’oceà Índic ofereix càlides i cristal•lines aigües color turquesa, magnífiques platges de sorra blanca i palmeres, interminables plantacions de mangos, manglars i a pocs metres de la costa, els esculls de la segona barrera de corall del món.
Allà habita una abundant fauna marina que no tens res a veure amb la de la sabana, però tampoc res a envejar-li. Tortugues, taurons balena, dofins, morenes gegants, raïes, llagostes, petxines descomunals i infinitat de peixos de colors la converteixen en una de les destinacions més atractives del món per bussejar, pescar, passejar en vetustos vaixells de fusta i relaxar-se en la platja. A més, tota la costa està esquitxada de ruïnes de la cultura swahili d’influència àrab, començant pels estrets carrerons del casc antic de Mombasa, presidit per l’imponent Fort Jesus i ple d’antics edificis amb elaborades i recarregades portes de fusta. La vida per aquests indrets transcorre a ritme lent i els turistes són benvinguts.
Agafant el famós i abarrotat Likoni ferry sortírem de Mombasa, per viatjar fins la propera platja de Diani, principal punt turístics de la costa sud. Allà, mentre la resta del grup reposava forces, després dels durs dies recorrent el país cercant animals salvatges, jo m’embrancava en una petita aventura.
Mentre passejava per la llarga platja fins l’antiga mesquita de Kongo, prop la desembocadura del riu Mwachema, acorralat per uns quants pesats “beach boys” que oferien tota mena de serveis als pocs turistes que gosàvem sortir dels vigilats i luxosos resorts, veia les onades trencant en el proper escull de corall.
Atret per la meva afició a bussejar, poc va costar a un espavilat i llargarut jove keniata convenç-se’m per llogar un dhow, tradicional barca de pesca tipus caiac i apropar-me a la barrera de corall. Vaig anar al bungalow a buscar la màscara i 10$ i vaig seguir-lo platja amunt fora dels límits de l’hotel. Després de caminar més d’un quilòmetre i quant em temia que l’expedició acabaria més mal que bé, em presentà un altra xicot de franc i desdentat somriure que m’invità a pujar al seu atrotinat dhow, que surava sobre les fortes onades. Me’n vaig enfilar dins com vaig poder, mentre veia com els nois deixaven els seus texans a la platja per no mullar-los.
Mentre els dos nois remaven amb força contra corrent per apropar-me a l’escull jo admirava el bonic paisatge de la costa allunyant-se rere meu. De sobte, al girar-me cap a la platja, em vaig adonar que el xicot que portava al darrera anava despullat de cintura cap a avall. No em va costar fixar-me en el seu membre viril, de mides a l’alçada de la fama ben guanyada dels negres. El noi es va adonar i entre risotades m’indicà amb senyes que allò que li penjava escandalosament era ni més ni menys que el timó de l’embarcació!
Finalment vam arribar a la barrera. Jo em vaig llençar a l’aigua per observar el fons marí, mentre ells cercaven cabres de mar. Després de mig hora de nadar entre coralls cervell i gorgònies rodejat d’abundant fauna marina, vaig regressar al dhow per tornar a dinar a l’hotel i explicar als companys la meva escapada.
L’endemà m’esperava un paradís subaquàtic a l’illa de Wasini, la Kisite-Mpunguti Marine Reserve, 40 km2 d’illots coral•lins, a on habita la més rica fauna submarina de tot el continent africà.
