Vaig visitar Kenya el passat mes de juny. Doncs el viatge ha estat ni més ni menys el que m'esperava. Les reserves d'animals salvatges i l'entorn natural una meravella. Es una cosa digna de veure's. Pots mirar les fotos a: http://picasaweb.google.es/tocaeldos
En canvi el país... encara està pitjor del que pensava. Vam recórrer més de 2000 km i vam veure molta pobresa. La gent viu en unes condicions en molts casos infrahumanes. Els pobles, practicament fets de barraques en quasi la totalitat. Pols i bruticia per tot arreu. Vam anar a un poblat masai tot ell ple ple de fems de vaques i els nens descalços jugant i menjant per allà d'amunt. Francament depriment i això que són un dels països més desenvolupats d'Africa. Ni m'imagino com serà la resta! En fi, no sabem el que tenim. No m'estranya que es juguin la vida per venir en patera.
Al pobles no ens deixaven baixar ni sortir dels hotels perquè eren perillosos pels guiris. De les reserves tampoc podíem sortir perquè aquí el perill provenia dels animals. Vam baixar un moment a la vora del llac Nakuru a fer fotos dels milers de flamencs que hi habiten i a corre cuita vam haver de córrer fins el jeep perquè un búfal venia directe cap a nosaltres. Total que és un viatge per anar un grupet ben avingut perquè sinó salten espurnes per tot arreu. Una cosa similar al "Gran Hermano", ja que has de conviure moltes hores i dies en un reduït espai i amb poques possibilitats de relacionar-te amb algú més.
En canvi el país... encara està pitjor del que pensava. Vam recórrer més de 2000 km i vam veure molta pobresa. La gent viu en unes condicions en molts casos infrahumanes. Els pobles, practicament fets de barraques en quasi la totalitat. Pols i bruticia per tot arreu. Vam anar a un poblat masai tot ell ple ple de fems de vaques i els nens descalços jugant i menjant per allà d'amunt. Francament depriment i això que són un dels països més desenvolupats d'Africa. Ni m'imagino com serà la resta! En fi, no sabem el que tenim. No m'estranya que es juguin la vida per venir en patera.
Al pobles no ens deixaven baixar ni sortir dels hotels perquè eren perillosos pels guiris. De les reserves tampoc podíem sortir perquè aquí el perill provenia dels animals. Vam baixar un moment a la vora del llac Nakuru a fer fotos dels milers de flamencs que hi habiten i a corre cuita vam haver de córrer fins el jeep perquè un búfal venia directe cap a nosaltres. Total que és un viatge per anar un grupet ben avingut perquè sinó salten espurnes per tot arreu. Una cosa similar al "Gran Hermano", ja que has de conviure moltes hores i dies en un reduït espai i amb poques possibilitats de relacionar-te amb algú més.
Un dia, prenent el sol a la piscina del lodge al Llac Nakuru, on només una tanca de bardissa ens separava de la reserva, em vaig adonar que estàvem rodejats per desenes de monos babuins que campaven lliurement a pocs metres de nosaltres. També hi havien impales i més lluny s'albiraven búfals. Em vaig sentir en una gàbia. Exactament com els animals al zoo. El món a l'inrevés!
També he penjat un àlbum titulat "Kenya from the road" amb fotos del dia a dia dels que allà hi viuen. No tenen res a veure amb les fotos que els turistes fan durant els safaris fotogràfics. Fotos amb les que ningú no es pot fer una idea de la crua realitat de l'Àfrica. Són universos paral•lels, convivint en un mateix espai temporal però sense cap relació un amb l'altre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario