Un recorregut pel Perú cercant El Dorado
Ahir, a proposta meva acceptada per tothom, vam anar a sopar al restaurant més famós de Lima, La Rosa Nàutica. Un dels millors i més cars. Està sobre una passarel·la de fusta sobre l'aigua en un edifici semblant als de Brighton.
Com els noms dels plats i ingredients eren molt raros per nosaltres vam demanar consell al maitre.Uns quants van demanar Chita que és un peix de roca a la planxa, d'altres corvina. Jo li vaig preguntar que tenien de marisc i que em recomanava. Em va dir que els camarons saltejats em podrien agradar i li vaig fer cas.
Vet aquí que quan porten els plats, a mi em presenten un plat amb una petita piràmide d'arròs blanc i la resta patates fregides llargues amb un ou ferrat a sobre!!!??? Furgant furgant vaig trobar 3 camarons sota l'ou!!!??? Per més inri els peixos dels companys anaven acompanyats de 5 o 6 camarons, més dels que tenia jo!
Bé, la conya va ser per recordar tota la vida. Em van fer fotos, se'n van fotre tot el que van voler i més durant tota la vetllada i a la tornada a l'hotel. No sabeu el que vam arribar a riure tots plegats. Jo també perquè la situació era esperpèntica. Vaig pagar 100 soles (26€) per un ou ferrat amb patates fregides, quan un bon dinar normal en costa 15!
La meva deducció és que el maitre és un descendent d'Ataualpa i no ha perdonat als espanyols la massacre de la conquesta i a la que pot fot als espanyols el que pot i més. Nosaltres pobres catalans que ens vam mantenir al marge de tot plegat vam pagar les consequències!
Per acabar-ho d'adobar, el Xavi veu que hi ha crema catalana (!!!???) i va i la demana, tot dient al cambrer que tingui en compte que som catalans i que si no li agradava no la pensava pagar. Total que porten tots els postres menys la crema. Al cap d'una estona el Xavi crida al cambrer i li pregunta per la seva crema. Llavors va i li diu que s'ha acabat, que si vol un altra postre. Un altra atac de riure col·lectiu. Demanem pel maitre i ens diuen que ja ha marxat! No van tenir collons de servir-la!
Al costat teníem una parelleta de joves japonesos ben mudats que suposo no en tenien ni idea del que demanaven. Quan els van servir una petxina gegant recoberta de pasta fullada van fer unes cares d'allò més divertides, ell cara de sorpresa amb la boca oberta i ella unes ganyotes de fàstic. Ni ho van tocar. Mentre, nosaltres ja desmadrats del tot amb la resta del menjador encopetat mirant-nos de reüll.
Menjar no vaig menjar gaire bé però riure... l'endemà em vaig llevar feliç i content per una vetllada inoblidable que vam seguir comentant tot el matí.
Ahir, a proposta meva acceptada per tothom, vam anar a sopar al restaurant més famós de Lima, La Rosa Nàutica. Un dels millors i més cars. Està sobre una passarel·la de fusta sobre l'aigua en un edifici semblant als de Brighton.
Com els noms dels plats i ingredients eren molt raros per nosaltres vam demanar consell al maitre.Uns quants van demanar Chita que és un peix de roca a la planxa, d'altres corvina. Jo li vaig preguntar que tenien de marisc i que em recomanava. Em va dir que els camarons saltejats em podrien agradar i li vaig fer cas.
Vet aquí que quan porten els plats, a mi em presenten un plat amb una petita piràmide d'arròs blanc i la resta patates fregides llargues amb un ou ferrat a sobre!!!??? Furgant furgant vaig trobar 3 camarons sota l'ou!!!??? Per més inri els peixos dels companys anaven acompanyats de 5 o 6 camarons, més dels que tenia jo!
Bé, la conya va ser per recordar tota la vida. Em van fer fotos, se'n van fotre tot el que van voler i més durant tota la vetllada i a la tornada a l'hotel. No sabeu el que vam arribar a riure tots plegats. Jo també perquè la situació era esperpèntica. Vaig pagar 100 soles (26€) per un ou ferrat amb patates fregides, quan un bon dinar normal en costa 15!
La meva deducció és que el maitre és un descendent d'Ataualpa i no ha perdonat als espanyols la massacre de la conquesta i a la que pot fot als espanyols el que pot i més. Nosaltres pobres catalans que ens vam mantenir al marge de tot plegat vam pagar les consequències!
Per acabar-ho d'adobar, el Xavi veu que hi ha crema catalana (!!!???) i va i la demana, tot dient al cambrer que tingui en compte que som catalans i que si no li agradava no la pensava pagar. Total que porten tots els postres menys la crema. Al cap d'una estona el Xavi crida al cambrer i li pregunta per la seva crema. Llavors va i li diu que s'ha acabat, que si vol un altra postre. Un altra atac de riure col·lectiu. Demanem pel maitre i ens diuen que ja ha marxat! No van tenir collons de servir-la!
Al costat teníem una parelleta de joves japonesos ben mudats que suposo no en tenien ni idea del que demanaven. Quan els van servir una petxina gegant recoberta de pasta fullada van fer unes cares d'allò més divertides, ell cara de sorpresa amb la boca oberta i ella unes ganyotes de fàstic. Ni ho van tocar. Mentre, nosaltres ja desmadrats del tot amb la resta del menjador encopetat mirant-nos de reüll.
Menjar no vaig menjar gaire bé però riure... l'endemà em vaig llevar feliç i content per una vetllada inoblidable que vam seguir comentant tot el matí.
1 comentario:
Hola Juande ! No sabiem que ja havieu marxat al Perú! El Xavi i jo estem a la lluna de València i mai mes ben dit perquè avui el Barça es juga la Copa del Rei allà. Ja veurem com li va,... Després del desencís del diumenge amb el Villarreal només faltaria un nou gerro d'aigua freda.
Et veig molt animat a tenir noves experiències però no et trenquis més ossos dels estrictament necessaris! Tampoc canvïis gaire els teus costums gastronòmics que si no l'Amèlia et farà fora de casa!
Passeu-vos-ho molt i molt be!
Mercè i Xavier
Publicar un comentario