LA RUTA DEL GRINGO -III-

Un recorregut pel Perú cercant El Dorado

El dia a Arequipa va ser força interessant. Es una agradable ciutat colonial als peus de tres colossals volcans actius. El més bonic de la ciutat es el convent de Santa Catalina, una veritable ciutadella plena de carrerons i placetes a on van arribar a viure 500 monges i serventes. Ah! Ja he provat una de les exquisideses locals, el cuy que es ni mes ni menys que el conillet d’índies. Deliciós. Llàstima que el serveixen tallat per la meitat amb tot el cap i les dents i a les dones els hi feia fàstic. Logic perquè acabàvem de sortir de veure a la mòmia Juanita, el cos d'una nena que van trobar congelada en un volcà a on la van portar per sacrificar-la als deus. Allà està com si encara fos viva mig ficada en una barra de gel.

Mig hora d’avió i arribem a Puno. El canvi es brutal, sembla un altra país. La gent, els vestits, el tràfic, ple de bici taxis i tuc tucs com si fóssim al sud est asiàtic. Pel mati visitàrem les ruïnes de Sillustani i allà vaig començar a adonar-me que som a 3830 m. Les ruïnes són dalt d'un turonet d'uns 100 m. Doncs bé, tot era començar a caminar i el cor se'm posava a 100. El notava bategar com si fos un motor de cotxe. A l'arribar a l'hotel ens varen prendre una infusió de fulles de coca. Jo no li vaig trobar cap efecte. A d'altres del grup els va donar acidesa. Tot sigui per aclimatar-nos. De tota manera millor recomano el pisco sour, una beguda a base de suc de fruites i aiguardent que aquí prenen com si fos Fanta.

Avui ha estat un d'aquells dies per recordar tota la vida, sota un sol esplèndid ens hem passat el dia navegant pel Llac Titicaca. Primer hem visitat un parell d'illes flotants fetes amb joncs. Allà hi viuen comunitats d’indígenes Uros en cases fetes també de joncs. Ens hem embarcat amb una nau tipus Kontiki i remant hem donat un agradable passeig.

Després hem enfilat fora de la badia fins l'illa de Taquile. Hem hagut de pujar caminant uns 100 metres perquè en tota l'illa no hi ha cap mitja de transport. Ni bicis! El cor hem segueix bategant a 100 per hora i això que no paro de prendre mate de coca. Per dinar una sopa de quínua que no em pregunteu que es, truita del llac i una infusió de munya, una herba semblant a la menta. Sort que el dinar era lleuger perquè només acabar hem enfilat rebufant cap a dalt de la muntanya a on esta el poble de Taquile.El més bo ha arribat llavors, perquè avui es Sant Isidre i com és el seu Sant Patró celebren una festa d'allò més curiosa. Feu-vos una idea abans de veure les fotos: A la plaça major dos grups de timbals tocant insistentment la mateixa tonada. Les autoritats totes engalanades asseguts en una filera. A terra als seus peus totes les dones vestides de negre com si portessin un burca. Al mig de la plaça un grup de xamans fent rituals amb fulles de coca i fogueres. Dues parelles de bous tirats per uns homes disfressats amb unes màscares estrafolàries donant voltes per la plaça perseguits per una dona vestida de negre amb un fuet. Un grup d'actor disfressats amb màscares fent voltes per allà al mig i la gent del poble amb les seves millors gales observant la festa. Nomes us diré que he acabat una targeta de fotos i una cinta de vídeo. Espaterrant. Hem al·lucinat.

En fi, demà tenim un viatge en autocar d'unes 12 hores. Recorrerem l’altiplà andí pujant a més de 4300 m. fins arribar a Cusco.