LA RUTA DEL GRINGO

Quin dia! Hem sortit a les 7 de Lima i fins les 18,30 no hem entrat al nostre hotel.

Ahir, el viatge va ser una veritable pallissa. 12 hores d'avió i de dia es van fer eterns. A més l'avió d'Iberia, un Airbus 340-600 super llarg, anava ple a tope i no tenia un trist lloc per estar una estona de peu ni gaudia de pantalla individual i les pelis eren horroroses. Cap thriller ni d'acció.

Després d'instal·lar-nos a l'hotel varen sortir a donar una volta pel centre comercial Larcomar. És immens, molt nou i xulo, perquè està penjat en un penya segat sobre l'oceà Pacífic. És ple de restaurants, bars, cinemes i botigues de tota mena. Al tornar a l'habitació, sobre les 5 de la matinada a Espanya, vaig haver de decidir que agafava per passar dos dies i una nit fora, perquè la maleta gran es quedava a Lima.

Aquest matí hem agafat la Panamericana per fer els 350 km fins a Ica. Arribàvem a l'aeroport sobre les 11,30 i després del tràmit de pagar impostos i taxes hem pujat a l'avió per sobrevolar les línies de Nazca. Tothom m'havia dit que eren molt vells i esgavellats. Doncs no. Ens ha tocat un Cessna nou de trinca amb aire condicionat. Cosa que hem agraït perquè ens hem passat més d'una hora donant voltes cap a la dreta i l'esquerra passant sobre un munt de figures i línees traçades per qui sap qui i amb quina finalitat perquè només són visibles des de l'aire. Sort de la biodramina perquè he acabat el recorregut justet justet. Ha valgut la pena perquè encara que les he vist mil i una vegades en vídeo i fotos gaudir-les al natural en un dia sense cap núvol ha estat fantàstic.

Després, la segona aventura del dia. He provat la cuina peruana. De primer Anticuchos, unes brotxetes de cor de vedella. L'únic que ha tingut pebrots de menjar-se'ls he estat jo. Ni la guia que és peruana. De segon, he provat el ceviche, un peix i calamar marinat amb lima. Doncs tot estava força bo. Penso que no em moriré de gana per aquí. Al sortir del restaurant, hem anat a un peculiar i estrafolari museu, el de les pedres del Dr. Cabrera, del que tant havia llegit en els llibres de J.J. Benitez. M'ha impressionat de veritat. M'hauria passat hores observant aquesta veritable biblioteca de pedra de temps immemorials.

D'allà, sense temps ni per fer un cafè hem enfilat cap a la Llacuna Huacachica, que és un oasi amb palmeral tot rodejat d'immenses dunes de sorra fina similars a les del Sàhara. Tercera aventura del dia, hem contractat un arenero, que és un vehicle semblant a un buggy, per recórrer les dunes a tota velocitat pujant, saltant, volant i baixant-les encara més de pressa. Full adrenalina! Ens hem aturat a una de les més altes per fer fotos. Ens han ofert tables de surf per lliscar per les dunes. Només un italià i un del grup s'han apuntat, sabeu qui? Doncs si, jo no m'ho he volgut perdre. Com he vist que l'italià les passava canutes per dirigir-la fent surf. He optat pel sistema Hawai 5.0, m'he estirat a sobre ben agafat i amb els colzes sobre la taula i cap a vall!!! Guau! allò volava sobre la sorra i amb els peus frenava una mica quan veia que m'embalava massa. La colla m'ha filmat mentre em perdien de vista duna avall. Hem anat a un altra oasi a veure la posta de sol i cap a l'hotel. No sabeu la de sorra que m'ha sortit de les sabates i els pantalons! He deixat el lavabo com si fos una duna més.

Demà ens llevem a les 5,45 i a les 6,45 enfilarem cap a Paracas per visitar en llanxa les illes Ballestas, aquí anomenades les Galápagos dels pobres, perquè estan més a prop, el viatge és econòmic i tenen una fauna d'allò més diversa. Després de dinar tornarem al nostre hotel en Lima.

Ja us explicaré. Bé, ara són les 8 aquí i les 3 de la matinada a Barna. En fan mal tots els ossos i no sé de què pot ser. Adéu.